Latest News

L’AVE Madrid-València: competència deslleial

Fa pocs anys va ser l’autovia Madrid-València, una gran infraestructura radial espanyola, que tenia un objectiu molt clar: convertir el port de València en el port de la capital (270 km menys que el de Barcelona), però a més, unir econòmicament les dues comunitats no tan sols per millorar les relacions comercials, si no per afeblir les tradicionals i importants relacions comercials entre Catalunya i País Valencià.

L’objectiu ha estat complert i avui, el Port de Valencia mou més mercaderies que el de Barcelona, tradicionalment més important. Avui per un madrileny anar a València en cotxe és ràpid i barat, més que si un Barceloní vol fer el mateix. Ara ens anuncien que l’AVE entre la capital i València estarà enllestit a final d’aquest any, una línea molt més ràpida que l’actual Euromed de Barcelona a Valencia, i que a més que no serà viable econòmicament i necessitarà ser equilibrada pressupostàriament amb els impostos de tots, bé d’alguns més que d’altres.

Recordem que segons un estudi publicat per aquest diari el mes de maig, només la línea Barcelona-Madrid es paga el cost de funcionament, que no l’amortització de la inversió, mentre que tota la resta de línees d’AVE de l’Estat espanyol no cobreixen ni les despeses de funcionament.

Però més enllà de la irracionalitat d’aquestes inversions –seria denunciable  en un tribunal internacional de viabilitat d’inversions  en països receptors de subvencions -, el més preocupant des del nostre punt de vista és que amb aquesta autovia i aquest AVE, els valencians trobaran totalment lògic que les seves necessitats de productes i serveis les hi ofereixin cada cop més des de la capital, en detriment de Catalunya.

De fet molts empresaris catalans ja estem notant com els competidors pel mercat del país valencià cada cop més venen de la capital, quan durant dècades havien estat catalans o locals.

Això és competència deslleial. L’estat espanyol inverteix en allò que fa més competitives les empreses de la capital i deixa arraconada a Catalunya amb la única sortida de l’exportació, però sense ajudar-nos en les inversions que calen per millorar la logística i les comunicacions cap a aquests mercats. Només cal veure l’endarreriment de l’AVE cap a França, la nova llei de ports, la impossibilitat de fer un hub internacional a l’aeroport del Prat, el fre a l’autovia A-2 (8 km en 6 anys mentre que han fet l’autovia de la plata de més …

Continue Reading

Qui paga, vota

El sistema de recaptació tributària i de finançament de les diverses administracions públiques espanyoles, fa que la gran massa dels ingressos públics siguin recaptats per l’Estat, que és qui distribueix els diners entre la resta d’administracions (comunitats autònomes excepte Euskadi i Navarra, diputacions i ajuntaments). La mecànica del sistema fa que l’Estat prevegi quina serà la recaptació i avanci els diners d’un any per l’altre, sobre aquesta previsió.

A causa de la nefasta previsió que va fer el govern central sobre la realitat de la crisi (recordem que, el 2008, el president espanyol negava que la crisi afectés Espanya), el resultat ha estat espectacular: es va fer una previsió d’ingressos que no s’ha acomplert; comunitats autònomes, diputacions i ajuntaments van rebre més diners dels que pertocava, i ara han de retornar-ne una part.

Des del punt de vista estatal del cafè per a tothom les administracions públiques catalanes no podran evitat la devolució, malgrat que Catalunya molts sabem que ja contribueix en excés en la recaptació de l’Estat espanyol. Resultat: aquest any, a més dels 22 mil milions i escaig de dèficit (diferència entre allò que l’Estat recapta en tributs a Catalunya i allò que en retorna amb inversions), les administracions catalanes s’empobriran una mica més i tots sabem què passa quan l’administració s’empobreix: ens empobrim tots.

Molt més preocupant és que la majoria dels representants polítics i mitjans de comunicació catalans no expliquin, o ignorin, que aquest excés de contribució té conseqüències dramàtiques sobre la realitat econòmica catalana, que llasten el país i ens condueixen cap a la degradació econòmica i, per tant, també social. Els estudis i models econòmics internacionals demostren que, sense un bon nivell d’infraestructures, l’economia no pot avançar i, si l’economia no avança, el país s’empobreix.

Hem deixat de ser motor
La realitat que ens envolta mostra una evidència: avui Catalunya és un país amb un nivell d’infraestructures molt inferior al dels països europeus més avançats. Tots sabem que en els últims anys l’Estat espanyol no ha invertit a Catalunya el que li pertocava i, en conseqüència, no només hem deixat de ser el motor d’ Espanya sinó que ni tan sols podem ser motor de Catalunya. En conclusió: no serem competitius i, en un món globalitzat com el nostre, no ser competitiu vol dir ser un país de segon ordre, ser un país amb problemes estructurals i mancat d’un nivell adequat de benestar social.…

Continue Reading

Unitat Empresarial i Econòmica

La sentència de l’Estatut ha mostrat una vegada més que Catalunya està limitada per les estructures de l’Estat espanyol. Certament fins i tot és lògic, si som a Espanya hem d’ajustar-nos al seu dret.

Però on és el límit? Pot un govern com l’espanyol seguir escanyant una de les comunitats que més recursos econòmics genera sense cap límit? A Alemanya per llei el límit del dèficit fiscal és del 4%, mentre que aquí no n’hi ha cap de fixat i ens trobem entorn del 10% i pujant.

I les infraestructures tenen límit? Pot un govern com l’espanyol frenar les grans estructures com el tren de mercaderies per l’eix mediterrani, signar més de 30 convenis amb diferents estats perque no pugui volar a cap altre aeroport espanyol que el de Madrid, o construir milers de quilòmetres d’autovies a tot Espanya deixant a Catalunya relegada molt per sota del seu pes poblacional?

Doncs si, tot això ho pot fer aquest govern espanyol perque no hi ha cap llei que l’hi prohibeixi.

Des del Cercle Català de Negocis, empresaris i professionals que demanem l’Estat propi com a única sortida a aquest atzucac, proposem la unitat empresarial i econòmica per dir prou a aquesta situació.

Només si les patronals, col·legis professionals i altres representants i associacions econòmiques i empresarials anem units per defensar els interessos de Catalunya, aconseguirem pressionar els partits polítics perque d’una vegada per totes defensin els interessos nacionals de Catalunya.…

Continue Reading

Espanya ha dit: “Adiós, Cataluña”

La sentència del Tribunal Constitucional espanyol és clara, i això s’ha d’agrair. En resum, ens diu si fa no fa que els catalans no cabem a l’Espanya que en el seu moment van dissenyar i s’entesten a mantenir.

Però a nosaltres, empresaris i professionals, que patim les limitacions de tenir o gestionar un negoci a Catalunya, el que més ens preocupa de la sentència és la part que ens afecta, és a dir l’econòmica, deixant clar per davant que a títol personal estem en contra fins a un cert punt, de tota la sentència.

Des del Cercle Català de Negocis ja havíem fet públic un comunicat quan es va aprovar el sistema de finançament basat en el nou Estatut, en què manifestàvem que no arreglava en absolut el dèficit fiscal que estem patint des de fa dècades, tot i que els partits polítics volien fer creure que reduïa aquest dèficit substancialment. La prova és que en el pressupost de la Generalitat del 2010 ens seguim endeutant, per sobre dels valors dels anys precedents, per poder seguir sent solidaris amb la resta de comunitats autònomes espanyoles, fins a arribar a ser la comunitat més endeutada. El capítol del finançament de l’Estatut en què s’afirmava que per fixar la solidaritat interterritorial es tindria en compte l’esforç fiscal de les altres comunitats, ha estat declarat també inconstitucional. En definitiva, ens diuen que hem de seguir pagant i no tenim dret a cap tipus de comparació amb la resta.

Aquest punt, juntament amb el de la bilateralitat que ja va ser eliminat amb el ribot precedent al Congrés, demostra que tenim dret a demanar, però ells no tenen cap obligació a cedir. Podem demanar amb totes les forces vives, que el nostre aeroport competeixi amb igualtat de condicions amb la resta, i ells es poden limitar a fer veure que no han sentit res. Això situa Catalunya en una posició d’estricta obediència davant les institucions espanyoles que s’agafen a la Constitució redactada sota la por i l’amenaça del final de la dictadura. Aquesta és la democràcia espanyola.

Des del món empresarial i econòmic, hi ha l’opinió generalitzada que Catalunya no té viabilitat econòmica sense un finançament similar al del concert econòmic, i sense un dret real de decidir sobre els aspectes que afecten la nostra competitivitat, i en especial les infraestructures.

Però amb el resultat de la sentència, quin sentit té demanar el concert …

Continue Reading

Catalunya, motor d’Europa

Els catalans som un poble “de seny i treball”, durant la Transició, després de l’atonyinament que va suposar una guerra i 40 anys de dictadura feixista, ningú no creia en somnis independentistes. No era el moment.

Un cop finalitzada la dictadura franquista, la societat catalana es va posar a treballar per tornar a reconstruir Catalunya amb la confiança que l’Estatut serviria per avançar i amb el convenciment que els polítics catalans de la Transició –la majoria lluitadors antifranquistes– farien bona feina. Durant aquests darrers 30 anys, la societat catalana ha confiat en els polítics, en l’autonomia, en l’Estatut i en el catalanisme.

Segons Gaziel, “la concepció que els catalans tenim del món és essencialment econòmica: nosaltres anhelem la vida feinera i metòdica, de poca volada  però d’una gran solidesa i perfecta continuïtat. Treball i seny: heus aquí els dos puntals de Catalunya”. D’aquesta sòlida doctrina social dels catalans en neixen una pila de virtuts amables: la individualitat, la senzillesa dels costums, el gust per les coses casolanes, la continuïtat planera de la vida, l’encís de la llar, l’honradesa comercial, l’estalvi, etc.

Preguntem-nos en quin moment de la història es troba avui Catalunya: Avui els catalans vivim en un món globalitzat. Podríem dir que aquest és el nostre món, el món dels negociants, el món dels pobles amb una cultura basada en el comerç. Per ser competitius en aquest món globalitzat les empreses catalanes hem de tenir les eines necessàries per poder tornar a fer bons negocis. És el catalanisme una bona eina per fer progressar Catalunya en aquest nou marc globalitzat?

Avui Catalunya necessita gent amb mentalitat nova per a un moment nou. Ha arribat el moment de tornar a comptar i a construir. Per fer-ho bé, per tornar a ser competitius, prosperar i anar endavant, Catalunya necessita l’Estat propi. També Europa necessita urgentment un Estat industrialment avançat al sud que sigui exemple i faci de motor d’uns Estats que ni amb els ajuts dels fons estructurals se’n surten.

Som davant d’una gran oportunitat històrica per a Catalunya. Avui Catalunya pot ser el país pròsper i industrialment avançat que Europa necessita al sud. Serà un Estat “amb contribució positiva” cap a Europa i serà el motor necessari per treure de la crisi els Estats que no acaben de rutllar. És evident que el moment del catalanisme ja ha passat. Ja no hem de continuar malgastant esforços per encaixar …

Continue Reading

Declaració d’Estat per Catalunya (DExC)

Us informem que dilluns, el CCN va enviar de forma oficial a tots els partits polítics catalans, el document que adjuntem, i que demana que incloguin al seu programa electoral la Declaració d’Estat per Catalunya (DExC).

Aquest pas, és el punt principal del full de ruta confeccionat fa un any i mig, per tal de forçar els partits polítics a definir-se, i pels esdeveniments dels darrers dies (sentència TC, rebuig ILP, solidaritat catalana) sembla que ens ratifica ja com a única alternativa viable per convertir-nos en Estat.

Ens agradaria que ens ajudéssiu a difondre aquest comunicat i a pressionar els partits polítics, perque definitivament l’incloguin al seu programa i mostrin la seva unitat per defensar els interessos dels catalans. Si hi esteu d’acord, convindria que féssiu saber a tots els polítics que conegueu que si no inclouen la DExC no els votareu.

El CCN exercirà de lobby, recolzant els partits que donin suport a aquesta declaració i qüestionarà a aquells que no ho facin.…

Continue Reading

TÉCNICA PARA DETENER UN PENSAMIENTO

Cuando te sientas mal. observa, toma conciencia de lo que estás pensando en ese momento. Sabemos que los pensamientos son los que generan las emociones. Si tienes emociones negativas, es porque estás pensando en algo que está en sintonía con ellas, algo que te preocupa, que te lleva a sentirte mal. ¿ Puede que sea algo como esto? http://amor10.com/como-reconquistar-a-tu-pareja/ no te preocupes!!

pensamiento

Si observas que el pensamiento generador de tu malestar es sobre el otro (de quien estás intentando desengancharte), y te das cuenta de que no deberías estar pensando en él. grita: «¡Basta!, ¡hasta aquí!».

A continuación, centra tu atención en otra cosa. Concéntrate en algo completamente diferente: un cálculo matemático, la lista de la compra, qué te vas a poner el sábado por la noche, llama a tu amiga para preguntarle por su pareja o su niño, o piensa en los pasos de baile que te enseñaron en la última clase de salsa… Lo que sea que distraiga a tu cerebro.

La verdad es que engañar a la mente es muy fácil si utilizamos estos pasos, y las ventajas de hacerlo son de grandísumo valor. No tenemos la capacidad de pensar en dos cosas al mismo tiempo, y por lo tanto, al poner atención en otro tema deliberadamente, aunque no queramos, nos vamos a distraer. El resultado: dejar de pensar en él.

Cada vez que lo conseguimos, esto nos da mucha fuerza y ganas de ir a por más. Nos da energía, y poco a poco vamos recuperando la ilusión. Podemos utilizar la técnica de parar la mente siempre que nos demos cuenta de que estamos dando demasiadas vueltas a algún tema del que no toca preocuparse —algo que anticipamos pero aún no existe—. o a una persona de la que queremos desvincularnos.

Seguir pensando en el otro es perjudicial para nosotros, no nos aporta nada bueno y la única solución es. simplemente, dejar de hacerlo.

Elaborar un listado negativo

Otra herramienta es hacer una lista de todo aquello que no nos gusta del otro. eso por lo cual nos irritamos, decidimos romper una y otra vez. eso que tanto nos disgusta o tan mal nos hace sentir. Seguro que tienes todas esas características del otro muy frescas en tu mente. Escríbelas, repásalas y repítete que no va a cambiar, que esta persona es así. y admite que no la aceptas tal y como es.

Por mucho …

Continue Reading

La sopa milagrosa

Como es del conocimiento común, el sobrepeso es un problema de salud, ligado a dos factores importantes: la alimentación y el estilo de vida; estos a su vez, afectan la síntesis de nutrientes en el cuerpo, proceso que tiene como función el alimentar a las células para que transformen estos en energía para su operación.

Sopa milagrosa

La sopa milagrosa

Los problemas alimenticios, vienen ligados al ritmo de vida, las necesidades económicas, pero también puede estar relacionado al estado emocional y la autoestima.

Pero existen maneras de cambiar esta situación;  el primer paso es aceptar y entender el riesgo que se está corriendo, el segundo es decidir hacer algo para cambiarlo y el tercero,  tomar las acciones,  que comienzan por mejorar la alimentación.  A esto último, coloquialmente se le conoce como, hacer dieta.  Pero la palabra dieta no significa dejar de comer o comer menos, sino que define justamente lo que es el hábito alimenticio como tal.

Aclarados los puntos básicos, a continuación se explica un programa de regularización dietética, basado en la desintoxicación y estimulación del sistema al incremento de la lipolisis y se refuerza con suministro de agua constante para mantener hidratado el organismo.

La sopa milagrosa, es una mezcla de vegetales que se utiliza para adelgazar rápido y proveer al cuerpo de alimento para que se haga el proceso digestivo y se active el metabolismo, pero dejando que utilice los depósitos de grasa acumulados como si se tratara de un periodo de inanición. La dieta además de la sopa incluye proteínas (carne, pollo, pescado, mariscos) carbohidratos (pan integral, arroz integral, galleta de fibra, cereales) vegetales crudos y cocidos, frutas.

Sopa milagrosa

Preparación de la sopa:

En 2 litros de agua, se cocinaran picados los siguientes vegetales: 1 tomate grande picado en cuadritos, 2 cebollas blancas rayadas o picadas en cuadritos, una cuenta de célery (apio) 1 pimentón picado a la juliana, un calabacín pequeño picado en ruedas.

Para condimentar la sopa milagrosa se deben utilizar especias naturales, no se debe añadir cubitos, ni salsas, polvos químicos ni mezclas comerciales, la pimienta negra se puede usar pero en muy baja cantidad. Las especies a utilizar para saborizar son: orégano, comino, ajo (los granos triturados), sal marina, sal común. La preparación es sencilla, se dejaran hervir todos los vegetales al mismo tiempo hasta que estén blandos y se espese un poco la sopa.

 

Dieta con la sopa milagrosa:

Todos los …

Continue Reading

El rol de los antioxidantes

Todas las células del cuerpo al hacer alguna actividad física, son las que comparten energía y sustancias en todo el cuerpo, y para que todos los órganos estén funcionando en buen estado, los alimentos tienen que ser los adecuados para que todos tengan la oportunidad de funcionar bien junto a los tejidos.

En cuanto al metabolismo, es el que se encarga de todas las sustancias que son necesarias para el cuerpo en el momento en que las necesite. Los radicales libres deben ser controlados rápidamente por el cuerpo en los lugares que se producen para evitar su acumulación.

Aquí surge el rol de los antioxidantes, que permiten combatir eficazmente a los radicales libre que se forman permanentemente. La producción de radicales libres ocurre del propio metabolismo de todas las células del cuerpo.
Primeramente se descubrió el rol de los antioxidantes vinculados al envejecimiento, pero se ha encontrado que influye directamente sobre el rendimiento físico e intelectual de la persona.

Incluso se está investigando el rol que ocupan los antioxidantes en la prevención de algunas patologías como el cáncer.

Funcionamiento de los antioxidantes

La producción de radicales libres se produce en todas las células y tejidos del cuerpo, en cualquier lugar donde haya un metabolismo aeróbico se producirán. En nuestro caso el oxígeno constituye un gas de vital importancia, sin el cual no podemos vivir.

Los antioxidantes son producidos naturalmente por el cuerpo en los distintos tejidos, además de circular por la sangre. Su funcionamiento consiste en neutralizar el poder destructor que poseen los radicales libres. El sistema de producción de los antioxidantes y su funcionamiento es muy complejo, pero el cuerpo invierta muchos recursos en los mismos.

Su correcto funcionamiento permite garantizar la estabilidad del cuerpo evitando lesiones en algunos tejidos. Se debe mantener un equilibrio entre los radicales libres y las sustancias antioxidantes como forma de evitar lesiones corporales.

Momento de actuar de los antioxidantes

La producción de radicales libres es permanente, razón por la cual los antioxidantes deben estar siempre disponibles para ser utilizados. Existe una gran lista de sustancias que actúan como antioxidantes en el cuerpo, siendo las mismas pocos conocidas. La vitamina C es el antioxidante más identificado por las personas aunque la lista es extensa.

Varios de los antioxidantes además de ser producidos por el cuerpo son aportados por la dieta, lo que permite una mejor disponibilidad.

Importancia de los antioxidantes

Para valorar la importancia …

Continue Reading