L’AVE Madrid-València: competència deslleial

0 Flares Twitter 0 Facebook 0 Google+ 0 0 Flares ×

Fa pocs anys va ser l’autovia Madrid-València, una gran infraestructura radial espanyola, que tenia un objectiu molt clar: convertir el port de València en el port de la capital (270 km menys que el de Barcelona), però a més, unir econòmicament les dues comunitats no tan sols per millorar les relacions comercials, si no per afeblir les tradicionals i importants relacions comercials entre Catalunya i País Valencià.

L’objectiu ha estat complert i avui, el Port de Valencia mou més mercaderies que el de Barcelona, tradicionalment més important. Avui per un madrileny anar a València en cotxe és ràpid i barat, més que si un Barceloní vol fer el mateix. Ara ens anuncien que l’AVE entre la capital i València estarà enllestit a final d’aquest any, una línea molt més ràpida que l’actual Euromed de Barcelona a Valencia, i que a més que no serà viable econòmicament i necessitarà ser equilibrada pressupostàriament amb els impostos de tots, bé d’alguns més que d’altres.

Recordem que segons un estudi publicat per aquest diari el mes de maig, només la línea Barcelona-Madrid es paga el cost de funcionament, que no l’amortització de la inversió, mentre que tota la resta de línees d’AVE de l’Estat espanyol no cobreixen ni les despeses de funcionament.

Però més enllà de la irracionalitat d’aquestes inversions –seria denunciable  en un tribunal internacional de viabilitat d’inversions  en països receptors de subvencions -, el més preocupant des del nostre punt de vista és que amb aquesta autovia i aquest AVE, els valencians trobaran totalment lògic que les seves necessitats de productes i serveis les hi ofereixin cada cop més des de la capital, en detriment de Catalunya.

De fet molts empresaris catalans ja estem notant com els competidors pel mercat del país valencià cada cop més venen de la capital, quan durant dècades havien estat catalans o locals.

Això és competència deslleial. L’estat espanyol inverteix en allò que fa més competitives les empreses de la capital i deixa arraconada a Catalunya amb la única sortida de l’exportació, però sense ajudar-nos en les inversions que calen per millorar la logística i les comunicacions cap a aquests mercats. Només cal veure l’endarreriment de l’AVE cap a França, la nova llei de ports, la impossibilitat de fer un hub internacional a l’aeroport del Prat, el fre a l’autovia A-2 (8 km en 6 anys mentre que han fet l’autovia de la plata de més de 800 km en el mateix període i uneix Astúries amb Andalusia), l’endarreriment del desdoblament de l’AP7, el desdoblament de la N-II, la paralització de l’AP7 a Castellbisbal… i tantes altres que mencionaríem si no fos perquè n’hi ha una que serà “mortal” per la industria catalana si no hi posem fre: l’eix de mercaderies pel Pirineu.

Si no som capaços de convèncer a Europa que la via lògica des del raonament econòmic (veure estudis Ferrmed) és l’eix mediterrani, perdrem el tren del progrés industrial dels propers 30 anys. Els arguments hi son, però només amb un Estat podrem negociar amb criteris raonables amb la Unió Europea.

Share Button

Comments are closed.